Benvolguts/des al meu blog del projecte Rossinyol,
Sóc la Laura i tinc 21 anys. Sóc estudiant de psicologia a la UDG, i una persona molt conscienciada amb l'ajut social, en especial, d'aquells que són més petits. Per aquest fet, i pel creixement personal que em pot oferir aquesta experiència, no vaig dubtar en cap moment en apuntar-me al projecte rossinyol, tot i la falta de temps.
Sóc la Laura i tinc 21 anys. Sóc estudiant de psicologia a la UDG, i una persona molt conscienciada amb l'ajut social, en especial, d'aquells que són més petits. Per aquest fet, i pel creixement personal que em pot oferir aquesta experiència, no vaig dubtar en cap moment en apuntar-me al projecte rossinyol, tot i la falta de temps.
Després 5 sessions d'aprenentatge per saber que ens trobaríem durant aquest projecte, el qual empedro amb molta il·lusió, on tots els mentors hem escoltat paraules com: cultura, inclusió social, cohesió social, integració, etc., ha arribat el dia. El 14 de novembre vam poder conèixer els nostres petits rossinyols. Nens i nenes que encara no han assolit el català, molts d'ells encara desubicats a Blanes, amb possibles dificultats a part de l'idioma i que potser encara no han fet amics o no es troben còmodes a l'escola.
La coneixença es va realitzar a la sala de plens de l'ajuntament de Blanes. Quan vaig arribar ja es notaven els nervis a la sala, la timidesa que separava als mentors i mentorats a diferents espais de l'habitació i la tensió de no saber que dir. Gràcies a una dinàmica de grup realitzada, després dels diferents discursos dels organitzadors del projecte rossinyol, es va trencar el gel i vam poder conèixer la nostra parella d'aquest projecte en el qual ens aventurem.
El meu rossinyol es diu Ismail i és un noiet nascut a Bèlgica, d'origen Croata. Tot i semblar un nen molt tímid, té una cara de trapella que el delata i la seva mestra el defineix com un nen molt espavilat i que té moltes ganes d'aprendre.
La coneixença es va realitzar a la sala de plens de l'ajuntament de Blanes. Quan vaig arribar ja es notaven els nervis a la sala, la timidesa que separava als mentors i mentorats a diferents espais de l'habitació i la tensió de no saber que dir. Gràcies a una dinàmica de grup realitzada, després dels diferents discursos dels organitzadors del projecte rossinyol, es va trencar el gel i vam poder conèixer la nostra parella d'aquest projecte en el qual ens aventurem.
El meu rossinyol es diu Ismail i és un noiet nascut a Bèlgica, d'origen Croata. Tot i semblar un nen molt tímid, té una cara de trapella que el delata i la seva mestra el defineix com un nen molt espavilat i que té moltes ganes d'aprendre.
Després d'intercanviar els números de telefon i una petita xerrada amb la mare de l'Ismail, l'Anca, vam decidir que la primera trobada seria una setmana després.
Estic segura que l'Ismail i jo ens ho passarem d'allò més bé, aprendrem l'un de l'altre, i farem un bon equip.
Finalment, vull desitjar sort a tots els meus companys, que com jo, han volgut viure aquesta experiència.
Estic segura que l'Ismail i jo ens ho passarem d'allò més bé, aprendrem l'un de l'altre, i farem un bon equip.
Finalment, vull desitjar sort a tots els meus companys, que com jo, han volgut viure aquesta experiència.
No hay comentarios:
Publicar un comentario